Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


dijous, 23 de maig del 2013

Aportació Federació de Cultura i TPQs a la Conferència de Moviment Obrer del PCC de Maig de 2013



Primer de tot, volem saludar el plantejament d’aquesta conferència per la profunditat de les qüestions que es planteja (que pensem són les adequades i que tenim el repte de respondre en la teoria i en la pràctica, donant un primer pas)  i pel mètode d’involucrar tot el partit en una discussió que és central per entendre el paper d’un partit comunista aquí i ara. El debat polític col.lectiu i no la parcialització és l’única cosa que ens pot permetre analitzar i actuar per estar a l’alçada del moment.

Dimarts 21 de maig ens vam reunir en plenari la Federació de Cultura i TPQs i vam discutir els temes plantejats a la conferència, donant especial importància a quin moviment obrer  és útil en el nou context de crisi del sindicalisme de concertació. 

Passem a resumir algunes de les conclusions:

1- Els i les comunistes hem de treballar per la organització política de la classe treballadora. És a dir, a que s’articulin entorn uns objectius polítics de transformació i juguin un paper polític com a classe.

2- El sindicalisme existent és un producte de l’estat social i democràtic de dret i el model de concertació en les relacions laborals. Aquest és l’expressió del pacte de classes de postguerra del capitalisme reformat, fruit de la victòria antifeixista i  la por a una  revolució socialista per part de les classes dominants. 

3- Des de fa 30 anys de contraofensiva del capital, que amb la globalització, el neoliberalisme i la financiarització ha erosionat aquest model i alterat dràsticament la correlació de forces (i la distribució factorial de la Renda) a favor del capital. La crisi de 2008 ha servit per profunditzar aquest procés i donar-li una empenta a Europa, en especial als païssos del sud. L’eliminació del dret laboral, la debilitació del sindicalisme i el model de concertació en les relacions laborals són  objectius importants d’aquesta contrareforma en curs.

4- El pacte de classes de postguerra consistí en que el moviment obrer va renunciar a reivindicar el poder polític i la democràcia industrial, a canvi d’augments salarials sostinguts (segons productivitat), polítiques de plena ocupació i serveis públics, acceptant el model de concertació. El que correspon és retornar a les velles aspiracions, disputar el poder- polititzar- el procés productiu i impugnar la legitimitat del capital per fer del treball una mercaderia.

5-  La unitat de la classe, que ha patit un procés de fragmentació brutal (amb atur i precarietat desbocats), només pot ser sobre bases polítiques. La capacitat d’organització i el poder acumulat pels sectors de treballadors industrials, i els sectors més estables i millor remunerats, hauria de posar-se al servei d’aquest objectiu. Una orientació corporativa només reforça aquesta fragmentació.

6- Avui la disputa de la plusvàlua es dóna principalment en l’àmbit polític. La transferència de riquesa social i patrimoni públic a mans privades  suposa un atac al salari indirecte, les reformes de les pensions al salari diferit  i la política fiscal regressiva és un altre mètode  d’obtenció de plusvàlua; doncs les empreses han aconseguit tributar a només tributen un 10% del total. La lluita política amb un programa (l’expressat a la mobilització) que unifiqui la classe per revertir aquesta tendència  de concentració de renda i poder polític en mans de l’oligarquia financera és  l’element clau de la lluita de classes avui.

7- Per bastir un moviment obrer que respongui a les necessitats actuals, caldria estudiar experiències de la clandestinitat (treball a CCOO com a moviment sociopolític i al sindicat vertical per fer activitat sindical), del sindicalisme de la primera meitat de segle (organització de la vida quotidiana, dels serveis públics que l’estat no oferia i xarxa de suport mutu; no només reivindica, sinó fer i organitzar institucions de classe) i d’altres païssos (com l’experiència d’una xarxa de sindicalistes marxistes transversal en l’àmbit de l’educació Emancipation http://www.emancipation.fr/que funciona a França actualment). En definitiva, vam coincidir en la importància de bastir un moviment obrer de caràcter polític, del qual l’activitat pròpiament sindical n’és una part.

8- Davant del debat sobre la unitat sindical que s’està donant per part de les direccions d’UGT i CCOO, pensem que la unitat sindical és un element clau per a la classe treballadora, però que aquest debat sobre la unitat s’ha de donar lligada a un debat ampli, obert i democràtic (amb la participació de les bases i que incorpori altres realitats sindicals), sobre el moviment obrer i el  sindicalisme que són necessaris per lluitar avui.