Primer de tot, volem saludar el plantejament d’aquesta conferència per la profunditat
de les qüestions que es planteja (que pensem són les adequades i que tenim
el repte de respondre en la teoria i en la pràctica, donant un primer pas) i pel mètode d’involucrar tot el partit
en una discussió que és central per entendre el paper d’un partit comunista
aquí i ara. El debat polític col.lectiu i no la parcialització és l’única cosa
que ens pot permetre analitzar i actuar per estar a l’alçada del moment.
Dimarts 21 de maig ens vam reunir en plenari la
Federació de Cultura i TPQs i vam discutir els temes plantejats a la
conferència, donant especial importància a quin moviment obrer és útil en el nou context de crisi del
sindicalisme de concertació.
Passem
a resumir algunes de les conclusions:
1- Els i les comunistes hem de treballar per la organització
política de la classe treballadora. És a dir, a que s’articulin entorn uns objectius
polítics de transformació i juguin un paper polític com a classe.
2-
El sindicalisme existent és un producte de l’estat social i democràtic de dret
i el model de concertació en les relacions laborals. Aquest és l’expressió del
pacte de classes de postguerra del capitalisme reformat, fruit de la victòria
antifeixista i la por a una revolució socialista per part de les
classes dominants.
3-
Des de fa 30 anys de contraofensiva del capital, que amb la globalització, el
neoliberalisme i la financiarització ha erosionat aquest model i alterat
dràsticament la correlació de forces (i la distribució factorial de la Renda) a
favor del capital. La crisi de 2008
ha servit per profunditzar aquest procés i donar-li una
empenta a Europa, en especial als païssos del sud. L’eliminació del dret
laboral, la debilitació del sindicalisme i el model de concertació en les
relacions laborals són objectius importants d’aquesta contrareforma en
curs.
4-
El pacte de classes de postguerra consistí en que el moviment obrer va renunciar
a reivindicar el poder polític i la democràcia industrial, a canvi d’augments
salarials sostinguts (segons productivitat), polítiques de plena ocupació i
serveis públics, acceptant el model de concertació. El que correspon és
retornar a les velles aspiracions, disputar el poder- polititzar- el procés
productiu i impugnar la legitimitat del capital per fer del treball una
mercaderia.
5-
La unitat de la classe, que ha patit un procés de fragmentació brutal (amb atur
i precarietat desbocats), només pot ser sobre bases polítiques. La capacitat
d’organització i el poder acumulat pels sectors de treballadors industrials, i
els sectors més estables i millor remunerats, hauria de posar-se al servei
d’aquest objectiu. Una orientació corporativa només reforça aquesta
fragmentació.
6- Avui la disputa de la plusvàlua es dóna principalment en
l’àmbit polític. La transferència de riquesa social i patrimoni públic a mans
privades suposa un atac al salari indirecte, les reformes de les pensions
al salari diferit i la política fiscal regressiva és un
altre mètode d’obtenció de plusvàlua;
doncs les empreses han aconseguit tributar a només tributen un 10% del total. La
lluita política amb un programa (l’expressat a la mobilització) que unifiqui la
classe per revertir aquesta tendència de concentració de renda i poder
polític en mans de l’oligarquia financera és l’element clau de la
lluita de classes avui.
7- Per bastir un moviment obrer que respongui a
les necessitats actuals, caldria estudiar experiències de la clandestinitat
(treball a CCOO com a moviment sociopolític i al sindicat vertical per fer
activitat sindical), del sindicalisme de la primera meitat de segle
(organització de la vida quotidiana, dels serveis
públics que l’estat no oferia i xarxa
de suport mutu; no només reivindica, sinó fer i organitzar institucions de
classe) i d’altres païssos (com l’experiència d’una xarxa de
sindicalistes marxistes transversal en l’àmbit de l’educació Emancipation http://www.emancipation.fr/que
funciona a França actualment). En definitiva, vam coincidir en la importància
de bastir un moviment obrer de caràcter polític, del qual l’activitat
pròpiament sindical n’és una part.
8- Davant del debat sobre la unitat sindical que
s’està donant per part de les direccions d’UGT i CCOO, pensem que la unitat
sindical és un element clau per a la classe treballadora, però que aquest debat
sobre la unitat s’ha de donar lligada a un debat ampli, obert i democràtic (amb
la participació de les bases i que incorpori altres realitats sindicals), sobre
el moviment obrer i el sindicalisme que
són necessaris per lluitar avui.
