Aportació Federació de Cultura i TPQs a la Conferència de Moviment Obrer del PCC de Maig de 2013
Primer de tot, volem saludar el plantejament d’aquesta conferència per la profunditat
de les qüestions que es planteja (que pensem són les adequades i que tenim
el repte de respondre en la teoria i en la pràctica, donant un primer pas) i pel mètode d’involucrar tot el partit
en una discussió que és central per entendre el paper d’un partit comunista
aquí i ara. El debat polític col.lectiu i no la parcialització és l’única cosa
que ens pot permetre analitzar i actuar per estar a l’alçada del moment.
Dimarts 21 de maig ens vam reunir en plenari la
Federació de Cultura i TPQs i vam discutir els temes plantejats a la
conferència, donant especial importància a quin moviment obrer és útil en el nou context de crisi del
sindicalisme de concertació.
Passem
a resumir algunes de les conclusions:
1- Els i les comunistes hem de treballar per la organització
política de la classe treballadora. És a dir, a que s’articulin entorn uns objectius
polítics de transformació i juguin un paper polític com a classe.
2-
El sindicalisme existent és un producte de l’estat social i democràtic de dret
i el model de concertació en les relacions laborals. Aquest és l’expressió del
pacte de classes de postguerra del capitalisme reformat, fruit de la victòria
antifeixista i la por a una revolució socialista per part de les
classes dominants.
3-
Des de fa 30 anys de contraofensiva del capital, que amb la globalització, el
neoliberalisme i la financiarització ha erosionat aquest model i alterat
dràsticament la correlació de forces (i la distribució factorial de la Renda) a
favor del capital. La crisi de 2008
ha servit per profunditzar aquest procés i donar-li una
empenta a Europa, en especial als païssos del sud. L’eliminació del dret
laboral, la debilitació del sindicalisme i el model de concertació en les
relacions laborals són objectius importants d’aquesta contrareforma en
curs.
4-
El pacte de classes de postguerra consistí en que el moviment obrer va renunciar
a reivindicar el poder polític i la democràcia industrial, a canvi d’augments
salarials sostinguts (segons productivitat), polítiques de plena ocupació i
serveis públics, acceptant el model de concertació. El que correspon és
retornar a les velles aspiracions, disputar el poder- polititzar- el procés
productiu i impugnar la legitimitat del capital per fer del treball una
mercaderia.
5-
La unitat de la classe, que ha patit un procés de fragmentació brutal (amb atur
i precarietat desbocats), només pot ser sobre bases polítiques. La capacitat
d’organització i el poder acumulat pels sectors de treballadors industrials, i
els sectors més estables i millor remunerats, hauria de posar-se al servei
d’aquest objectiu. Una orientació corporativa només reforça aquesta
fragmentació.
6- Avui la disputa de la plusvàlua es dóna principalment en
l’àmbit polític. La transferència de riquesa social i patrimoni públic a mans
privades suposa un atac al salari indirecte, les reformes de les pensions
al salari diferit i la política fiscal regressiva és un
altre mètode d’obtenció de plusvàlua;
doncs les empreses han aconseguit tributar a només tributen un 10% del total. La
lluita política amb un programa (l’expressat a la mobilització) que unifiqui la
classe per revertir aquesta tendència de concentració de renda i poder
polític en mans de l’oligarquia financera és l’element clau de la
lluita de classes avui.
7- Per bastir un moviment obrer que respongui a
les necessitats actuals, caldria estudiar experiències de la clandestinitat
(treball a CCOO com a moviment sociopolític i al sindicat vertical per fer
activitat sindical), del sindicalisme de la primera meitat de segle
(organització de la vida quotidiana, dels serveis
públics que l’estat no oferia i xarxa
de suport mutu; no només reivindica, sinó fer i organitzar institucions de
classe) i d’altres païssos (com l’experiència d’una xarxa de
sindicalistes marxistes transversal en l’àmbit de l’educació Emancipation http://www.emancipation.fr/que
funciona a França actualment). En definitiva, vam coincidir en la importància
de bastir un moviment obrer de caràcter polític, del qual l’activitat
pròpiament sindical n’és una part.
8- Davant del debat sobre la unitat sindical que
s’està donant per part de les direccions d’UGT i CCOO, pensem que la unitat
sindical és un element clau per a la classe treballadora, però que aquest debat
sobre la unitat s’ha de donar lligada a un debat ampli, obert i democràtic (amb
la participació de les bases i que incorpori altres realitats sindicals), sobre
el moviment obrer i el sindicalisme que
són necessaris per lluitar avui.