Per entendre la conjuntura avui. Document de la Federació de Cultura i TPQs del PCC (14-1-2012)
CANVI CARACTERITZACIÓ DEL MOMENT DE LA LLUITA DE CLASSES
“Ens trobem davant de grans canvis en les dinàmiques polítiques i socials. L’ofensiva del capital financer busca sortir de la crisi imposant ajustos neoliberals que suposen una retallada dràstica de drets dels treballadors i treballadores. Utilitza com a instrument d'acumulació i exercici de poder l'especulació amb el deute públic.”
”A la Unió Europea la rigidesa macroeconòmica consagrada al Pacte d'Estabilitat, l'orientació neoliberal institucionalitzada del Banc Central Europeu -que els i les comunistes hem anat denunciant repetidament-, i la inexistència d'instàncies polítiques suficients per prendre decisions sobiranes, faciliten el xantatge que el capital financer imposa als pobles.”
“El centre de l'activitat dels i les comunistes ha de ser la mobilització i la construcció de teixit social i discurs d'esquerres en la mobilització contra els plans d'ajust imposats als pobles, per posar limits o destruir els instruments del capital financer. Serà aquesta acumulació de forces la que permetrà a mig termini que la unitat d'esquerres tingui un nou contingut: l'enfrontament i alternativa al projecte del capital financer en lloc de la gestió benèvola del mateix projecte.”
(de la Resolució de la Cèl.lula Ramon Casanellas del PCC davant la retallada de la despesa pública. 7 de juny del 2010)
”1- Avui, ja hi ha pocs dubtes que ens trobem immersos en una gran crisi d’abast mundial i dimensió històrica en què s’està reconfigurant el futur de la humanitat. La debilitat de les forces progressistes i democràtiques a tot el món per imposar sortides d’esquerres de la crisi ha permès que prenguessin la iniciativa els qui volen imposar una sortida de la crisi en contra de les classes populars i la democràcia, imposant plans d’ajust draconians amb el xantatge al deute públic. A més aquest programa de sortida de la crisi avui s’expressa fonamentalment a Europa, on hi ha un atac ferotge i frontal contra l’estat de benestar, l’esquerra política i les organitzacions sindicals.
Estem davant d'un canvi substancial en la dinàmica política, imposada per l'atac a l'estat del benestar i la democràcia en successives onades. El govern de CiU a Catalunya, el de Zapatero a Espanya i el de la UE dirigit per Merkel comparteixen un programa de retallades pressupostàries, socials i salarials que respon al programa de l’oligarquia financera de voladura de les bases dels estats democràtics i socials de dret configurats a la postguerra, i del que havien anomenat el model social europeu, acabant amb les conquestes de vàries generacions del moviment obrer. La destrucció dels mecanismes institucionals de la classe treballadora i del reconeixement del paper institucional dels sindicats i la negociació col.lectiva també són part de l’agenda.
És per això que l’únic camí que tenim davant les esquerres i que ha de ser el centre d’activitat dels i les comunistes és la mobilització i organització per acumular la forces que permetin frenar els atacs als quals ens enfrontem i recuperar iniciativa política en la perspectiva del Front d’Esquerres (unitat del treballador, unitat de les esqurees i unitat dels comunistres), que passa per una afirmació i reconquesta democràtica de la sobirania dels pobles. A més, cal construir un discurs alternatiu que es plasmi en una cultura política d’esquerres que permeti bastir un nou subjecte històric que sigui motor del canvi.”
(de la Resolució de la Cèl.lula Ramon Casanellas del PCC. Un retrocés en la mobilització, un nou moment per a l’esquerra política 1 de febrer de 2011)
“El PP és l' expressió política de l’oligarquia financera, amb una base de franquistes que en el nostre país no ha desaparegut i ha guanyat una part del proletariat. Progressivament, aquesta dreta ha anat pujant i en aquests moments governa a l’Estat, a les autonomies i a la majoria de grans Ajuntaments, podem dir que l’oligarquia financera governa la majoria de les institucions. Des de la transició fins ara, l'oligarquia financera no havia tingut tanta capacitat de domini.”
(de l’Informe del CC del PCC de 17 de desembre de 2011)
EL PAPER DEL PARTIT EN LA MOBILITZACIÓ
”Dèiem al CC de març del 2010: “El partit en el proper període ha d’esdevenir un catalitzador de les lluites contra les polítiques del neoliberalisme. Hem d’ajudar a desenvolupar una xarxa de resistències que van molt més enllà de l’acció partidària orgànica.”
Analitzàvem, també al CC de març del 2010, que “globalitzar i enllaçar les lluites parcials contra les polítiques neoliberals és un objectiu de l’activitat partidària allà on es desenvolupi. Enfortir la transversalitat social amb l’objectiu de construir i reforçar la societat civil alternativa ja que objectivament les agressives polítiques neoliberals afecten majories socials molt amples.”
I vam repetir-ho al CC del juliol del 2010, “la societat civil pot prendre un protagonisme que hem d’acompanyar des de la política, per cercar una altra manera de politització.”
A l’Informe del CC del 16 d’abril del 2011 parlàvem de la ”Mobilització i articulació de les respostes populars: Insurgència i confluència” apuntant que “Una forma de dotar la classe i els sectors populars d’eines d’interpretació i mobilització és la creació, al marge de les estructures dels partits i fora dels calendaris estrictament electorals, d’iniciatives de resistència popular per frenar agressions concretes de les polítiques neoliberals.”
(de l’Informe del CC del PCC de juliol de 2011)
SOBRE LA TÀCTICA DEL MAL MENOR I ELS PACTES SINDICALS A LA BAIXA
“L’acord entorn les pensions, en què han participat els sindicats, és un retrocés en la mobilització i la resposta: pot suposar que moltes persones i sectors que s’havien activat política i sindicalment puguin veure’s desmobilitzats. Els comunistes ens hem de preguntar com afecta a la correlació de forces l’acord. Si el resultat ha de ser un retrocés de la dinàmica mobilitzadora i una consegüent alteració en negatiu de la correlació de forces, hem de constatar que és una mala notícia.
D’altra banda, hem d’observar que:
a) les limitacions de la mobilització existent i la consegüent correlació adversa de forces, així com la lògica del mal menor -- limitar les retallades, salvar la negociació col.lectiva i el paper institucional dels sindicats-- no poden justificar l’acceptació del relat neoliberal sobre la insostenibilitat del model i la necessitat de sotmetre’s a i les retallades de l’estat de benestar imposades per l’oligarquia financera.
b) les imposicions polítiques de l’oligarquia financera a través de l’atac al deute públic i les directrius de la UE dirigida per Merkel, no garanteixen el compliment dels acords en el mig termini . En qualsevol moment poden al.legar un canvi substancial en les circumstàncies i deixar sense validesa els acords socials, abocant els sindicats i les esquerres en una situació extremadament fràgil.”
(de la Resolució de la Cèl.lula Ramon Casanellas del PCC. Un retrocés en la mobilització, un nou moment per a l’esquerra política 1 de febrer de 2011)
SOBRE EL MOVIMENT 15M
“-El moviment 15-M, un moviment democràtic interclassista (de les classes socials antagonistes a l’oligarquia financera) que va sorgir arran la iniciativa de Democràcia Real Ja! de convocar una manifestació simultània a 60 ciutats de l’Estat. El resultat va ser de desenes de milers de persones a Madrid i milers a Barcelona. A Madrid, unes poques persones decideixen acampar i són desallotjades. Tot això és seguit en directe per desenes de milers de persones a través de les xarxes socials, que decideixen anar i acampar a la Plaza del Sol i a moltes altres ciutats, produint un fenomen de masses que és amplificat i seguit atentament pels mitjans de comunicació (amb diferents interessos segons cada grup empresarial).”
i
“a) injecció d’il•lusió i regeneració al si de les organitzacions de les esquerres, de la classe treballadora i de la societat civil. Possibilitat d’incorporar noves persones, noves generacions i noves formes. Més permeabilitat i arrelament. Impugnació de l’estratègia del mal menor i avenç cap a una estratègia de combativitat.
b) procés de politització accelerat de diverses generacions. Símbol a l’imaginari col•lectiu que reemergirà periòdicament si s’és capaç de connectar-hi. Diferències amb altres moviments com No a la Guerra o Moviment antiglobalització: d’intensitat i profunditat de la seva significació, d’una banda, i de l’altra que aquest és un moviment que es dóna no només per qüestions ideològiques ni vitals, si no per l’afectació de les vides i el futur dels i les participants.
Les agressions neoliberals continuaran, l’atur augmentarà, el moviment pot reemergir amb una periodicitat molt més curta. En aquest sentit, el 15-M pot ser l’inici d’un procés que s’estén i ha de trobar expressió política.”
(de l’Informe del CC del PCC de juliol de 2011)
CONSTRUÏR UN NOU ESPAI POLÏTIC
“Hauríem de treballar per un nou referent català que superi ICV i EUiA amb la construcció d’un nou espai que fos el punt de trobada de l'esquerra plural i la societat civil que suposés un pas més enllà de la Coalició d’avui.
És necessària una força política que sumi, plural, i pro positiva, organitzada sobre la base de la societat civil que plantegi la lluita, el desenvolupament i la construcció d’un projecte de Democràcia Social (en un informe del Ctè. dèiem que la lluita avui passava per democràcia i drets socials).
Aquesta nova força catalana hauria de ser plural amb voluntat d’unitat i de suma, que respongui a les necessitats del nostre poble, i que sigui expressió de les classes populars i amb forta presència de les classes treballadores on hi participin també professionals, comerciants, autònoms, etc, o sigui, amb classes diferents, amb el que era la cultura del PSUC i que recuperi el catalanisme popular com a cultura d’amistat amb els altres pobles.
És necessària una nova força catalana amb noves formes de fer política, que entengui que avui el protagonisme de la política està en la societat civil i l’activitat humana i que així s’expressi a la societat política per tal d’anar a un nou consens entre societat política i societat civil. Que superi les estructures existents amb voluntat organitzadora, vertebradora, dinamitzadora i amb transversalitat, no com a lobby.”
(de l’Informe del CC del PCC de 17 de desembre de 2011)
L’EXPERIÈNCIA DE TREBALL AL FRONT CULTURAL
“Des del nucli de companys que vam treballar el desenvolupament del Front Cultural des de fa cinc anys, organitzats a la Cèl.lula de Cultura Ramon Casanellas, vam treballar durant aquests any samb l’objectiu:
- d’acumular experiència i entrar en relació amb les iniciatives sòcioculturals que hi havia a la societat catalana, prendre el pols, aprendre i formar part d'ella.
- fer-ho des d'un principi de flexibilitat i generositat, que obrís espais i reforcés a aquelles iniciatives i organitzacions amb qui ens relacionéssim, creant espais de trobada i potenciant espais unitaris de l'esquerra social i generant àmplies complicitats. A vegades ens hem posat al servei d’iniciatives molt interessants que pensàvem que eren útils pel nostre projecte. Moltes iniciatives resten isolades i no s’entén a qui, com nosaltres, posem per davant el projecte.
-créixer com a organització partidària i connectar amb comunistes senses carnet i comunistes implícits que senten la necessitat d'organitzar-se i pensar col.lectivament sobre els problemes de la cultura. Avui dia podem considerar que estem en una altra situació: hem passat de 3 a 30.
Tot això va ser en la perspectiva d'articulació de les bases del Front d'Esquerres en l'àmbit cultural, intentant anclar i convertir en social l'acord d'esquerres.
Aixímateix cal fer esment a l'amplitud que té la tasca cultural en la tasca de construcció de la classe treballadora en un sistema que es destaca per treballadors i treballadores que, d'una banda fan un treball simbòlic (i per tant i intel.lectual), i de l'altra veuen frustrades les seves capacitats pels límits (a les forces productives) que troba en el treball assalariat en una situació de sobrequalificació.
L'instrument utilitzat va ser, en primera instància, la Fundació Pere Ardiaca. Entre d'altres, vam treballar àmbits unitaris en la memòria històrica, am la creació de la Mesa de Catalunya, i a la UPEC (universitat Progressista d’Estiu de Catalunya). Amb la incorporació de nous i valuosos ilitants, altres instruments van seguir L'ESPURNA, l’Associació Cultural Roig, la Roigesfera, etc. i ara d'altres es perfilen i s'està treballant per portar-los endavant. S’obren noves i il.lusionants perspectives. En els propers mesos llançarem un Ateneu Cultural que servirà per donar un altre salt endavant.
D'altra banda, cal destacar algunes lliçons apreses a la pràctica que ens han servit per a l'activitat militant, que molts ja coneixeu però que va bé recordar sempre, i que ressumim en un mètode de treball flexible i generós:
-necessitat de les persones de treballar i vincular-se a través de lo concret.
-importància de deixar que cada persona es vinculi com millor pot i vol, deixant espai a la iniciativa creativa.
-importància de la cultura de l'exemple del compromís i el treball militant per aconseguir credibilitat i de l'educació política continuada vinculta a la pràctica viscuda.
-importància d'una activitat regular que permeti organitzar, aprendre i marcar nous objectius.”
(de la Intervenció de la cèl.lula de cultura Ramon Casanellas al XII Congrés del PCC, el 23 i 24 de gener de 2009)