Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.

Més informació Anar al web de Comunistes.cat

Article

Intervenció de la Cèl.lula de cultura Ramon Casanellas al XII Congrés del PCC (23 i 24 de gener de 2009)





Companys i companyes. Des de la Cèl.lula de Cultura Ramon Casanellas us transmetem una salutació revolucionària al XII Congrés del PCC. Per alguns és el nostre primer Congrés i és un dia molt feliç.

Aquest Congrés és un punt d’inflexió en un procés perquè sigui més útil i estigui més arreltat a la nostra societat i al nostre poble, i perquè es concretin els acords que venim discutint des del VIII Congrés d’organitzar-nos en funció de l’activitat humana. Aquest és un criteri que des de la cèl.lula hem posat al centre des del principi a la nostra pràctica, doncs som un producte d’aquesta etapa.

Simplement us volíem traslladar com hem viscut el debat congressual i en segon lloc traslladar-vos la nostra experiència perquè la coneixeu i poder socialitzar-la en el partit.

El debat congressual ha estat un procés de debats apasionats. Amb apasionament com discutim les persones revolucionàries. Fruit d’aquest procés és el document d’aportació al Congrés que trobareu editat amb la resta de documents. Hi ha un anàlisi sobre que cal reformular per treballar en la reconstrucció de la classe treballadora i la construcció d’una nova de classe, així com alguns instruments. Esperem que ho podeu llegir i us sigui útil.

Des del nucli de companys que vam treballar el desenvolupament del Front Cultural des de fa cinc anys, organitzats a la Cèl.lula de Cultura Ramon Casanellas, vam treballar durant aquests any samb l’objectiu:

- d’acumular experiència i entrar en relació amb les iniciatives sòcioculturals que hi havia a la societat catalana, prendre el pols, aprendre i formar part d'ella.

- fer-ho des d'un principi de flexibilitat i generositat, que obrís espais i reforcés a aquelles iniciatives i organitzacions amb qui ens relacionéssim, creant espais de trobada i potenciant espais unitaris de l'esquerra social i generant àmplies complicitats. A vegades ens hem posat al servei d’iniciatives molt interessants que pensàvem que eren útils pel nostre projecte. Moltes iniciatives resten isolades i no s’entén a qui, com nosaltres, posem per davant el projecte.

-créixer com a organització partidària i connectar amb comunistes senses carnet i comunistes implícits que senten la necessitat d'organitzar-se i pensar col.lectivament sobre els problemes de la cultura. Avui dia podem considerar que estem en una altra situació: hem passat de 3 a 30.

Tot això va ser en la perspectiva d'articulació de les bases del Front d'Esquerres en l'àmbit cultural, intentant anclar i convertir en social l'acord d'esquerres.
Aixímateix cal fer esment a l'amplitud que té la tasca cultural en la tasca de construcció de la classe treballadora en un sistema que es destaca per treballadors i treballadores que, d'una banda fan un treball simbòlic (i per tant i intel.lectual), i de l'altra veuen frustrades les seves capacitats pels límits (a les forces productives) que troba en el treball assalariat en una situació de sobrequalificació.

L'instrument utilitzat va ser, en primera instància, la Fundació Pere Ardiaca. Entre d'altres, vam treballar àmbits unitaris en la memòria històrica, am la creació de la Mesa de Catalunya, i a la UPEC (universitat Progressista d’Estiu de Catalunya). Amb la incorporació de nous i valuosos ilitants, altres instruments van seguir L'ESPURNA, l’Associació cultural Rogi, la Roigesfera, etc. i ara d'altres es perfilen i s'està treballant per portar-los endavant. S’obren noves i il.lusionants perspectives. En els propers mesos llançarem un Ateneu Cultural que servirà per donar un altre salt endavant.

D'altra banda, cal destacar algunes lliçons apreses a la pràctica que ens han servit per a l'activitat militant, que molts ja coneixeu però que va bé recordar sempre, i que ressumim en un mètode de treball flexible i generós:

-necessitat de les persones de treballar i vincular-se a través de lo concret.

-importància de deixar que cada persona es vinculi com millor pot i vol, deixant espai a la iniciativa creativa.

-importància de la cultura de l'exemple del compromís i el treball militant per aconseguir credibilitat i de l'educació política continuada vinculta a la pràctica viscuda.

-importància d'una activitat regular que permeti organitzar, aprendre i marcar nous objectius

Acabo. Volem proposar, en funció del debat que avui s’ha produït aquí que es discutissin tres debats centrals que s’han d’aprofundir. Hi ha molts més, pèrò aquests és urgent i estratègic que els encarem. Proposem que s’encarregui al comitè central que faci un informe i una discussió al respecte.

El primer debat és la composició i dinàmica de classes. Aquí hem d’afinar molt. Les classes són persones concretes amb lògiques concretes i projectes concrets i hem d’afinar molt bé en el que estem dient, treballar amb dades, identificar les persones, les lògiques i els projectes.

El segon, la immigració. Cal veure com treballem perquè hi hagi una presència molt més important de treballadors i treballadores immigrants en el proper Congrés, com els incorporem al partit. Tenim un repte molt important d’evitar que hi hagi una ruptura en la classe treballadora en aquest país.

El tercer, la sostenibilitat i la crisi ecològica, que és un tema que anem recollint, però que ha esdevingut central i entorn al qual hauríem de tenir més discussió, més elaboració, i més claredat.

Visca el Partit dels Comunistes de Catalunya!